Fundado en 1991, el Smial de Lórien (antes Smial de Doriath), es la delegación en Barcelona de la Sociedad Tolkien Española, asociación cultural dedicada al estudio, a la difusión y a la divulgación de la vida y obra del profesor y escritor inglés John Ronald Reuel Tolkien.

jueves, 4 de abril de 2019

Dia de llegir Tolkien i concurs Gondolin

Com en altres ocasions, a Lórien ens vam reunir per celebrar el dia de la destrucció de l’anell compartint els nostres fragments preferits de l’obra de Tolkien. La trobada va tenir lloc un cop més a la llibreria Documenta el diumenge 24 de març. Els presents vam triar passatges de diverses obres, des de «Un vicio secreto» a «Roverandom», tot i que l’obra que va ser escollida majorment fou «El senyor dels anells»: van triomfar especialment els passatges dedicats als rohirrim. 

Després de les lectures, vam compartir un petit berenar i una més que agradable conversa sobre Tolkien, la seva obra i la nostra afició i admiració per ell. 


També vam aprofitar l’acte per dona a conèixer els guanyadors del concurs de micro relats que a l‘igual que el any passat, vam organitzar a l’smial. En aquesta ocasió la temàtica va ser la caiguda de Gondolin, aprofitant la publicació d’aquesta obra a Espanya. La participació ha estat una mica inferior a la de l’any passat, i de nou el jurat lamentà haver de desqualificar alguns dels micro relats por no complir la més simple de les bases: ser seguidors del compte de twiter de Lórien.


Aquest any i gràcies a la col·laboració de les editorials que publiquen l’obra del professor al nostre país, vam decidir crear dues categories: una en llengua castellana el premi de la qual oferia l’editorial Minotauro, i un altre en llengua catalana, amb un guardó donat per l’editorial Vicens Vives. 

A continuació us presentem els twits guanyadors. En castellà, el premi se’l va emportar María Reyes Rocío Pérez, de Leganés (Madrid) amb aquest relat centrat en la música, que tan important era per a Tolkien: 

“Por última vez la música de una flauta se escuchó en la ciudad, acompañada por un coro de fuentes de agua. El guardián de la última puerta aún no era consciente, pero estaba tocando el preludio de la caída de Ondolindë; un lamento que se convirtió en réquiem. #GondolinLorien”

I en català, el guanyador fou Guillem Carreras de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), qui no es limita a parlar-nos de la caiguda de la ciutat amagada, sinó que ens relata tota la seva història: 

“100 anys costà alçar les torres i murades esplendoroses de la ciutat oculta. Vora 400 anys prosperant i desafiant les tenebres. Bastà amb un cor habitat per la perfídia perquè el metall i el foc reduïssin l'orgullosa ciutat a runes i hi regnés per sempre la foscor #GondolinLorien” 

En els relats rebuts es feia força referència a l’heroïcitat dels defensors, a la resistència i l’esperança dels supervivents, al foc, a l’acer i, també, a la música. Però va haver-hi un que cridà l’atenció del jurat perquè, tot i que s’allunyava del tema, presentava una certa ostentació literària: ni menys ni més que un triple crossover. Aquí el teniu: 

“—¡Abrid las puertas en el nombre de Durin! He de ver al rey Thrór. —¿Rey Thrór? ¿Quién es ese? Esto es Gondolin y aquí reina Turgon —respondió el guardia. Me di cuenta de que me había equivocado de época y lugar y regresé a la máquina del tiempo. #GondolinLorien”